La hèsta

Qu’èi lissat la camisa,
E los pantelons,
Nada vèsta, tà la hèsta,
Sonque taus orgulhós.
Que ns’èm trobats a quate
Dens la Dus Chivaus,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Que vas har lo cincau.

E tot aquò que va plan,
Ce disè lo pinsan,
Si ne tornam pas au ser,
Que tornaram doman,
Si i a bruth aus escalèrs,
Que vam tirar los solièrs,
Mès totun aquò que pud,
Ce disè lo cocut.
E hestaires e pintaires
Sautan los dus pès en l’aire,
E cantaires e dançaires
Sautan los dus pès en cuu.

Lo sorelh qu’estarròca
Lo mort de set,
Que s’estanca, que s’estanca,
A cada estanquet,
Har petar la cantèra,
Dinca l’arrauquèr,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Ací qu’ei lo sequèr.

E las hemnas qui passan
Qu’an l’espiar lusent,
Damisèla, damisèla,
Ua nuèit o tostemps,
Aqueths uelhs qui s’arrapan,
Tròp chic de temps,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Qu’ei per Diu dejà luenh.

I a la prauba camisa,
Qui n’a pres un còp,
Autan chopa, com la sopa
De Lostalòt,
Lo cap plen de musica,
Los pès fatigats,
Hòu, Baptista, pisha viste,
Lo cèu qu’ei estelat.