Era sòuta de banassa

Tath ser qu’ei eth depart tà ua auta montanhada,
Las oelhas e eths pastors son contents de pujar,
Que saben dinc ath som i a tarribla camada,
Mes qui pòt arrestar l’ahida deth bestiar ?

De matin que seram aciu en som d’Aubisa,
Que tornaram trobar la maison d’Augustà,
Qu’ei plan bona maison, brembatz-ve que’u ve disi,
Tostemps plan recebuts, qu’èm contents de tornar.

En som d’aqueth hamèu, non i a que brave monde,
Sèi pas si coneishetz la charmanta Marí,
Aquiu tà estar plan vist, cau pas aver vergonha,
Jamès non partiràs shens un veire de vin.

E drin mei endavant, la capana de Pièrra,
Juste abans de traucar eth pont de Barralèt,
I a oelhas en corrau, qu’i deu estar enquèra,
Hèm-nse drin endavant, i aurà cafè de hèit.

Si voletz tot saber, uei qu’ei sòuta Banassa,
Montanha de Bedós, bèth drin beròi endret,
Esconuda ath bèth som de la valea d’Aspa,
Dus gigants que la guardan, l’Auda e eth Soperet

Dus grans gigans de pèira, tots abilhats de roi,
Qui de tostemps s’espian com un par d’amorós (bis)